Sa parla de Tàrbena

ESPEREM QUE EL TREBALL VOS FAJA PAPER!!!!

2009-04-24T06:58:00.000-07:00

I res, açò és es treball de "Sa parla de Tàrbena", esperem, tant la Jessica com la Carmen, que es treball servisca d'algo! xD
Gracies a ses persones que ens han ajudat, com la Lucia o ses persones entrevistades!
Aquest ha sigut es treball de TMI (Treball Monogràfic d'Investigació) de 4 d'ESO 2008/2009!!
I açò es tot!!
Adéu!!

P.D.= Si teniu alguna pregunta no dupteu en comentar-la i nosaltres, si saben sa resposta o vos podem ajudar en algo la respondrem!!^^

BIBLIOGRAFIA

2009-04-24T06:52:00.000-07:00

- http://es.wikipedia.org/wiki/Tárbena
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Tàrbena
- Diéguez Seguí, Mari Angels. Llinares Cortés, Maria F. Llorca Ibi, Francesc Xavier. Montiel Guardiola, Rosa. *i alumnat col•laborador
Rondalles de la Marina, Gràfiques Diaz, 1999, Sant Vicent, Alacant.
- Mas i Forners, Antoni. Monjo Mascaró, Joan Lluís. Mas Martí, Josep
Santa Margalida i Tàrbena: Els fonaments històrics de l’argemanament.
Ajuntament de Santa Margalida, 2007, Santa Margalida

-Mas i Forners, Antoni. Monjo Mascaró, Joan Lluís
Per poblar lo regne de Valèntia...
L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII, Els camins de la quimera, Les Illes Balears.
- Signes Molines, Miguel. Historia de Tàrbena, 1992, Alacant.

Conclusions del treball

2009-04-24T06:47:00.000-07:00

Els objectius, que eren saber d’on provenien els tarbeners/eres i la seva parla i costums, i si que ho hem aconseguit, si que hem trobat informació sobre aquest apartat. També, en els nostres objectius, diem que intentaríem que, on encara es manté el “salat”, que no es perdera, i per part de nosaltres no es pedrà, però part dels altres que parlen “salat” no ho sabem, esperant que no es perda, clar. Nosaltres hem fet entrevistes a la gent per a veure si així, la gent es dona conter que cada vegada es parla menys el “salat”, esperem que s’hagen donat conter i els nostres objectius de que no es perdera el salat s’hagen complit.
En quant a les idees prèvies que teníem nosaltres si que eren certes, però molt resumides, i en aquest treball hem completat amb molt de detall les nostres idees prèvies.

Entrevista multimedia a la Lucia!>Tàrbena

2009-04-21T13:51:00.000-07:00

Aquesta dona li diuen Llucia i es de Tàrbena. En aquest video es pot veure com conta un succés que verdaderament a passat, i que bueno, es graciós! Està parlant en salat (o tarbener, com vullgues dir-li).
Jo li done les gracies aquesta dona, la Lucia, que ma ajudat i acceptat a que la entreviste.

Mira que bé, el video es veu!! No en deixava vore'l!

Aquest video és es mateix que es primer, però aquest va ser es primer què vaig gravar i es un poquet més llarg i més omplet!

Entrevista a Gent de Tàrbena!

2009-03-31T12:52:00.000-07:00

·Hem entrevistat a algunes persones de Tàrbena per a saber que pensen de la seva modalitat de la llengua catalana.

·Posarem la taula de dades obteses perque l'entrevista sancera ocupa molt, ja que le respostes que ens han donat son molt llargues.

·Anàlisi de les dades obteses:

Hem entrevistat a 8 persones. Tots han dit que estan orgullosos de la seua parla, el salat. La meitat dels entrevistats pensen que en un futur el salat acabarà perdent-se, però l’altra meitat opina que es conservarà. Ningú dels entrevistats pensa que es recuperarà el salat com antigament.

Una majoria dels joves quan estan fora de Tàrbena o amb els amics callosins (per exemple), parlen en “la”.

·TAULA DE DADES: (les preguntes formulades estan baix de la taula).

	1ª pregunta	2ª pregunta	3ª pregunta	4ª pregunta
1ª persona entrevistada	SÍ/SÍ	majoritàriament en “la”	SÍ	NO
2ª persona entrevistada	SÍ/SÍ	de “la”	SÍ	NO
3ª persona entrevistada	SÍ/SÍ	en “sa” excepte en algunes excepcions	SÍ	NO
4ª persona entrevistada	SÍ/SÍ	en “sa”	SÍ	NO
5ª persona entrevistada	SÍ/SÍ	majoritàriament en “sa”	NO	NO
6ª persona entrevistada	SÍ/SÌ	depèn en qui parla	NO	NO
7ª persona entrevistada	SÍ/SÍ	de “la”	NO	NO
8ª persona entrevistada	SÍ/SÍ	de “la”	NO	NO

1ª pregunta= T’agrada parlar salat? Estàs orgullós/a de la teua parla?

2ª pregunta= Quan parles amb algú que no és de Tàrbena, li parles amb l’article “la”(la,les,el,els) o en “sa”(sa, ses, as)? Per què?

3ª pregunta= Creus que el “salat” està perdent-se cada vegada més en Tàrbena? Per què?

4ª pregunta= Creus que es podria recuperar el “salat” com antigament? Per què?

2 Rondalles de Tàrbena

2009-03-23T10:30:00.000-07:00

Diapositiva 10§

Diapositiva 10

Com a tots els pobles (o casi tots), a Tàrbena també hi ha rondalles característiques del poble.

Ara anem a redactar-vos dos rondalles que hem triat, perquè ens han paregut les més divertides de tantes altres:

La primera:

·EL TARBENER QUE DESCOBRÍ LA MAR

Una vegada un de l’Alfàs i un de Tàrbena varen anar a l’Albir a vore la mar. I diu el de l’Alfàs:

-Mira, la mar! Que bonica és veu!

I el de Tàrbena va i amolla:

- Quina bassota més grandota! Han deu estar sa taponera?

La segona:

· SES CINC BACORES

Això era una dona que va anar a comprar un quilo de bacores i li’n van entrar cinc i li digué a s´home:

-Tres per a mi i dos per a tu.

Ell li va contestar:

-No tres per a mi i tres per a tu.

I ella:

-No,no tres per a mi i dos per a tu.

Es posaren a discutir i per fi s’home ja cansat li digué:

-Si no me’n dones tres, em moriré.

I ella contestà:

-Mor-te segur que no eres capaç.

I ell es va morir. Li van fer l’enterrament com a cristià i assistiren molts veïns des poble. Per fer-li la cerimònia anaren tres rectors molt coneguts. Però un d’ells estava un poquet coixet. Quan s’enanaren tots caminet al cementeri sa discurssió no havia acabat i ella seguia:

En vols dos?

Ell encara contestà:

-No, en vull tres.

I ella veient que ja arribaven al cementeri i s’home no doblava. L’advertí:

-Mira que t’enterraran!

Ell contestà:

-Tinc igual.

Seguí sa discurssió fins a ses portes del cementeri. Per fi ella digué:

-Toca, en tindràs tres.

Ell s’alçà d’un bot del taüt i digué:

-Tres me’n menjaré!

Tots començaren a córrer atemorits i el rector coixet que no podia córrer, només repetia:

-Difunt, a mi no! Difunt a mi no!

Els cognoms

2009-03-17T09:39:00.000-07:00

Un dels apartats en què més clarament es pot percebre la influència balear ha estat l’onomàstica (els cognoms).

·Actualment, els cognoms més destacats en Tàrbena descendents de les balears són:

-Calafat –Cifre/Sifre –Ferrer –Marcó –Mas –Mascaró –Molines –Monjo/Moncho –Pont –Ripoll –Soliveres –Vila.

·També hi trobem altres cognoms de les Balears a Tàrbena, però que es troben en menys freqüència, que són:

-Arbona –Cardona –Estalric/Estalrich –Ginard/Ginart –Moragues –Ramon –Reus –Salvà –Seguí –Vaquer –Vilanova.

·Hi ha, mes o menys, dos cognoms que ja no es localitzen en Tàrbena, però que fins fa poc encara es localitzaven, que són:

Rosselló –Santacreu.

Aquestos cognoms han sigut els que hem trobat, que encara es conserven a Tàrbena, de les Balears.

Característiques del salat

2009-03-10T08:30:00.000-07:00

L’article salat es sense dubte el mallorquinisme lingüístic més característic i més caracteritzador. Es també el tret més satiritzat i del qual tenim més materials: En forma de contalles, acudits, refranys, jocs lingüístics... El seu ús ha anat reculant amb el temps fins ha replegar-se a l’illot local de Tàrbena, de manera que parlar de “sa” ha passat a formar part de la peculiaritat d’aqueixa localitat. D’aquí que el nom jocós amb que comarcalment sol anomenar-se Tàrbena siga “Sa tàrbena” i els seus habitants: “Sa tarbeners” (una manera de burla del tarbener).

El tractament que rep l’article salat en els materials etnogràfics és molt divers, generalment no sol reproduir-se el seu ús com el d’un article definit: la visió tradicional que se’n sol tindre, el presenta habitualment com una partícula que es posa davant de les paraules. Els veiem així sovint precedint paraules sense cap concordança ni de gènere ni de nombre, admetent l’article literari al davant, duplicats i, fins i tot, sumant els casos anteriors.

La reproducció errònia de l’ús de l’article no es basa en cap tendència del parlar local cap a la pèrdua del valor díctic de l’article, sinó que és el simple no-reconeixement de la seua independència sintàctica per part dels que no l’utilitzen. S’han originat d’aquesta presumpta aglutinació nombrosos jocs lingüístics que es basen en la doble lectura de paraules com sabata, sacerdot.

Pel que fa a l’article personal tarbener en (pronunciat an), la hi ha també la consciència que es tracta de un prefix col·locat arbitràriament davant de tots els noms de persona; no s’hi percep una flexió quant al gènere: an Quico / la Pepa.

En algunes ocasions la tradició oral ha mantingut inalterat el record d’usos lingüístics ja obsolets dels pobles veïns: es el cas de la forma preposicional amb /a ,de la forma assimilada rodons i de la desinència de segona persona de plural de l’imperatiu en -au.

L'escut

2009-03-03T08:27:00.000-08:00

La torre és l’atribut de santa Bàrbara, patrona de la localitat, i fa referència també a l’antic castell del poble. El bou representa les “armes parlants” (es armes representades per una càrrega que, d'alguna manera, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon) dels Bou, senyors de la vall de Tàrbena.

Història de Tàrbena!!

2009-03-03T08:21:00.000-08:00

D’origen musulmà, Tàrbena formava part del territori dominat per Al-Azraq. Va ser conquerida per l’Infant Pere d’Aragó, en nom de Jaume I d’Aragó. Lloc de moriscs dependent d’Ondara( poble de la Marina Alta- Alacant), tenia 64 cases l’any 1602. Quan es va decretar l’expulsió dels moriscs, el 1609, els seus habitants es van rebel·lar i es van unir a altres grups capitanejats per un moliner de Guadalest (poble de la Marina Baixa-Alacant). Dominada la revolta i embarcats aquell mateix any, les seves terres van ser repoblades per 16 famílies mallorquines, l’empremta del qual encara roman en alguna de les seues costums ( per exemple, la fabricació d’embotits, i en particular, de sobrassada). També la seua llengua ja que utilitzen l’article salat “sa” en lloc de “la”, i altres trets característics de la variant balear de la llengua catalana.

Idees prèvies sobre el tema!

2009-03-03T08:19:00.000-08:00

Nosaltres pensem que Tàrbena va ser repoblada pels mallorquins i per això els tarbeners/eres parlen salat, i els costums que hi ha en Tàrbena provenen de Mallorca. I també pensem que el salat en un futur acabarà perdent-se perquè cada vegada es parla menys.

TÀRBENA ^^

2009-02-24T08:08:00.000-08:00

Hola! Som Carmen i Jessica de l'IES Callosa d'en Sarrià! i aquest any tenim una nova assignatura que es TMI (Treball Monogràfic d'Investigació) i hem triat aquest tema de sa parla de Tàrbena perque Carmen es de Tàrbena i Jessica de Bolulla el poble veí!
Hui serà la nostra primera entrada a aquest blog, per lo tant muntem aquesta foto de Tàrbena i l'Introducció del treball!!

INTRODUCCIÓ:

Tàrbena és un poble que consta de 780 habitants. Està situat a la Comunitat Valenciana, a la província d’Alacant, en la Marina Baixa. És el poble que més al nord està la Marina Baixa.

En l’any 1609, quan van expulsar els moriscos (Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques residents a l'antic Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de Febrer del 1502), Tàrbena va ser repoblada per 16 famílies mallorquines. Per això a Tàrbena es parla salat (o Tarbener).

*Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava.

*Els moriscos de Tàrbena depenien de Ondara (poble de la Marina Alta- Alacant).

Motivació de per que hem agafat el tema “sa parla de Tàrbena”

La motivació que ens ha dut a triar el tema “ Sa parla de Tàrbena” ha sigut per que Carmen és de Tàrbena i Jessica de Bolulla (el poble veí), i aleshores ens interessa d’on prové la parla i d’on provenen els tarbeners/eres.

Volem saber sobre els costums i el que relaciona els tarbeners/eres amb els mallorquins/ines.

També volem saber sobre els malloquins que van repoblar Tàrbena:

-D’on eren?

-Perquè van anar a Tàrbena?

-Etc.

Objectius que volem aconseguir amb el treball

Volem aconseguir saber sobre on prové la gent de Tàrbena, la seva parla i intentar que la gent de Tàrbena i els pobles de la península on encara es conserva, com és en algunes zones de la Costa Brava i la Vall de la Gallinera, conserven la seva parla.